Les propostes escrites i dirigides per Alexander Payne es caracteritzen pel seu guió i aquesta ‘Una vida a lo grande’ no és una excepció. El cineasta ens planteja una història interessant mitjançant la possibiblitat que, gràcies al treball d’un equip d’investigació norueg amb l’objectiu d’evitar la destrucció del planeta i de la raça humana, les persones puguin canviar la seva vida per sobreviure variant el seu estat de manera permanent i reduir el seu tamany.
El guió està estructurat en dos blocs clarament diferenciats. El primer mostra el descobriment, la seva evolució i la reacció dels diversos sectors socials i polítics. Els focalitza en el matrimoni interpretat pels convincents Matt Damon i Kristen Wiig: els quals decideixen embarcar-se en aquest procés per tal d’aconseguir el desitjat somni americà. El procés de reducció és certament original, posteriorment assistim a l’assimilació d’aquesta decisió irreversible i l’adaptació a la nova vida. Aquesta primera part ens porta fins a l’aparició del veí, un sobreactuat Christoph Waltz, i la seqüència (excessivament allargada) de la festa que serveix de punt d’inflexió a la història: a partir d’aquí comença el segon bloc.
La segona part de la història és més fosca; ens mostra l’altra cara del somni americà. La irrupció del personatge d’Hong Chau, que acapara tota l’atenció cada cop que apareix en pantalla, dóna un altre ritme a la història i planteja nous debats i reflexions. Tot i que el veí continua fent més mal que bé al resultat final, el personatge esdevé clau per arribar al clímax final en que, després dels nous fets succeïts a nivell global, els protagonistes, com al principi, es troben novament davant d’una decisió clau per a les seves vides.
Malgrat l’equilibri entre els dos blocs, ‘Una vida a lo grande’ no és una proposta rodona però resulta un film certament original que planteja a l’espectador una sèrie de qüestions i debats força interessants. La pel·lícula pot agradar més o menys però en cap cas deixarà ningú indiferent.