‘Uncharted’ és una proposta de manual; una pel·lícula d’aventures que s’inspira, llunyanament, en el mític Indiana Jones però acaba acostant-se a l’entretinguda ‘La búsqueda’, dirigida per Jon Turteltaub l’any 2004, però sense l’interés que sí despertava aquella.
Res funciona en aquest film, principalment el seu repartiment. Tom Holland sembla que estigui rodant una altra entrega de la saga Spider-man, però sense l’uniforme; Mark Whalberg, un cop més, absolutament pla i sense expressivitat; tampoc els dos personatges femenins tenen el més mínim carisma, ni Sophia Ali ni Tati Gabrielle; només Antonio Banderas, tot i interpretar un personatge arquetípic, desperta relatiu interés però la seva presència en pantalla és tan escassa que resulta francament desaprofitat. Tampoc el guió ajuda a prestar atenció a la història. A part de contenir algunes llacunes importants, és excessivament simple i fàcil: pobre la seqüència de la subhasta i posteriorment la ‘gimcana’ per Barcelona és francament absurda. Només el clímax final, gràcies a la seva potent factura visual en l’escena dels vaixells, resulta certament entretingut, però arriba molt tard: van masses minuts d’avorriment i l’espectador ha desconnectat de la trama fa molta estona i, malgrat la seva força, no salva el resultat final.
D’acord que es tracta de l’adaptació d’un videojoc i habitualment en aquest subgènere el guió no necessita gaire pes, el seu objectiu només és proporcionar una estona d’evasió però ‘Uncharted’ no el compleix (com si aconseguia, per exemple, la darrera versió de Tomb Raider del mateix subgènere): ens trobem davant d’un film tan pobre com prescindible. Una pèrdua de temps.