El tercer film del director William Eubank és una proposta molt honesta: només buscar l’entreteniment de l’espectador i l’aconsegueix sobradament. L’acció s’inicia en el minut 1, sense donar-nos cap explicació de quina és la funció de la macroinstal·lació submarina on transcorre la trama, el seu funcionament i/o objectiu ni tampoc de les ‘criatures’ que hi ha al voltant; no són necessàries per a les pretensions de la proposta: un survival intens i adrenalític dotat d’un ritme vertiginós que no decau en cap moment mantenint, el seu gran encert, durant tot el metratge la tensió de l’espectador.
De la mateixa manera, la construcció de personatges resulta igualment senzilla i de manual: el fidel capità, el lluitador nat, el bo innocent, el graciós, el seriós responsable i l’aterrat, tots arquetípics però funcionals gràcies a la química dels seus intèrprets, destacant especialment el treball de Kristen Stewart, en un autèntic tour de force, que continua alternant el cinema indie i d’autor amb el més comercial, com aquest mateix film o l’anterior i fallit Los ángeles de Charlie, i de Vincent Cassell, gens habitual en el gènere de ciència-ficció. Per compensar la nul·la originalitat del seu guió la pel·lícula compta amb diversos cops d’efecte i una notable factura tècnica; un muntatge vertiginós (d’acord amb el seu ritme constantment in crescendo), una fotografia molt aconseguida (tenint en compte la dificultat del rodatge d’escenes subaquàtiques: l’estructura dels cascos evoca al llunyà clàssic ‘Abyss’, dirigit per James Cameron al 1989), i uns més que correctes so, efectes de so i efectes visuals.
En definitiva, ‘Underwater’ no és una gran pel·lícula, ni ho pretèn, però sí que resulta una excel·lent ració de cinema d’evasió de qualitat que aconsegueix atrapar l’espectador des del principi i, el més important, que aquest no desconnecti en cap moment: una fita tan poc habitual com difícil d’aconseguir. Un survival absolutament entretingut.