L’any 2003 l’estrena d’ ‘Underworld’ va suposar una nova i interessant visió del món dels vampirs i dels homes llop (licàntrops). Era una proposta excel·lent, rodada amb una estimulant i original factura visual. El seu èxit va dur, inevitablement, una continuació ‘Evolution’ (2006) ja notablement més fluixa que l’original però fidel al seu esperit. ‘La rebelión de los licántropos’ (2009) a mode de preqüela podia haver estat un bon final per a la saga. Malgrat tot al 2012 va arribar ‘El despertar’, una innecessària continuació on la franquícia perdia tota la seva essència. El guió era excessivament pobre; allargant el conflicte i centrant-lo únicament en la descendència de Michael i Selena, els humans prenien massa protagonisme i les noves incorporacions, Theo James i Charles Dance, no estaven a l’alçada d’altres intèrprets dels anteriors capítols.
Ara ‘Guerras de sangre’, tot i que també innecessària, recupera l’essència de l’inici de la saga, malgrat no estar-ne a l’alçada, i arregla el desgavell que va suposar el capítol anterior. Selena (una Kate Beckinsale que per si mateixa resulta suficient per mantenir l’interés de la història) continua sent la clau en un film en que tornem a la tradició vampírica tan ben reflexada a les dues primeres entregues. El culte a la tradició, les conspiracions, traicions i lluites pel poder debiliten una raça mentre la unió dels licàntrops, liderats per Màrius, els converteix en una terrible amenaça. S’ha d’assenyalar que aquest film conté algunes de les millors batalles de tota la saga amb l’afegit de l’interés que desperta la colònia del nord i les seves habilitats que, probablement, Selena s’encarregarà de lluïr a la previsible sisena entrega. A mesura que es roden capítols d’ ‘Underworld’ el seu públic és cada cop més minoritari. Són només noves racions per alimentar els seus fans. Aquesta, sense ser la millor, els reconciliarà amb l’esperit de la saga que casi es perd dessagnat en l’anterior.