El darrer treball de l’ especialista en el gènere de comèdia esbojarrada Tyler Spindel és un autèntic desgavell sense sentit, una proposta que no s’ aguanta per enlloc.
Ja des del pròleg el film va en caiguda lliure. Coneixem el seu protagonista (un carregant Adam DeVine), la seva promesa (plana Nina Dobrev) i la seva família: anem de mal en pitjor. L’ aparició dels personatges del títol, millor dit el prestigi dels seus intèrprets (Pierce Brosnan i Ellen Barkin), encara ens alberga un apunt d’ esperança en que la pel·lícula pugui remuntar i despertar el mínim interès. Una sensació que s’ anul·la immediatament i l’ espectador només fa que preguntar-se que fan dos grans actors de la talla de la parella (la referència a James Bond és l’ única línia del guió encertada) en una producció així. Qüestió que també podem traslladar a l’ aparició posterior de Michael Rooker.
Les respectives filmografies del seu director i protagonista no despertaven gaires expectatives, és ben cert, però la presència de la resta del repartiment prometia, ja no originalitat, però un mínim de qualitat que no trobem en cap seqüència del metratge. Assumint que ens trobem davant d’ un guió típic, tòpic, fàcil i previsible des del primer minut, el seu problema és que no funciona cap gag; donant com a resultat final una pel·lícula no ja pobre i fluixa sino que francament ridícula. Probablement, la pitjor proposta de la temporada.