El darrer treball del cineasta Álex de la Iglesia, el primer projecte del nou segell dedicat al cinema de terror The Fear Collection, és el film més clarament d’aquest gènere del director, una mescla de giallo (una claríssima referència en els crèdits inicials) i slasher, però el resultat final és francament trist.
La premisa és interessant, l’odi dels habitants de Venècia a la saturació turística que viu la ciutat, però queda desdibuixada i alarmantment simple a causa d’un repartiment fluix, d’algunes incongruències de guió i de diverses seqüències mal resoltes. El quintet de turistes espanyols protagonista està format per tres noies: la correcta Ingrid García Jonsson; Silvia Alonso, la millor dels cinc; i Goize Blanco, el personatge de la qual a priori sembla que aportarà molt però que es difumina fins a quedar en res: i dos nois, els pitjors amb diferència Alberto Bang i Nicolás Illoro. El metratge està farcit de molts, masses, moments sense sentit que allunyen a l’espectador de la trama i fan que perdi el seu, ja de per si escàs, interés en l’acció (uns assassinats a plena vista en que tothom creu que són teatrals o directament no vistos per ningú, uns carrers pràcticament buits de nit en una de les ciutats amb més turisme del món o l’aparició durant el clímax d’un personatge totalment prescindible que no aporta res i reacciona d’una manera absurda) així com alguna escena (certa persecució) fregant el ridícul. El seu vestuari i maquillatge estan força treballats i s’ha de reconèixer que el tram en l’antic teatre és realment potent però són un botí excessivament pobre per a un cineasta de la talla i talent de De la Iglesia.
En definitiva, ‘Veneciafrenia’ és una proposta totalment fallida. Si bé és ben cert que el seu director té com a segell habitual una pèrdua dels papers en el seus finals que s’acostumen a traduïr en desgavell, aquí el despropòsit és constant al llarg de tot el metratge. Ens trobem davant de la pitjor pel·lícula en anys (com a mínim de la darrera dècada) del director. Una autèntica decepció.