L’òpera prima d’Aritz Moreno té una arrencada certament interessant amb la trobada dels personatges d’Ernesto Alterio, el millor del repartiment, amb la convicent Pilar Castro; el plantejament enganxa i atrau l’atenció de l’espectador. Aquest pròleg dóna pas al capítol 1 però l’interés aconseguit es dilueix ràpidament en una història que es dilata excessivament explicant les vivències del personatge de Luis Tosar, creïble una vegada més, a Kossovo. Era innecessari tot aquest recorregut per la trama posterior que realment planteja aquest personatge, ja que el fragment més encertat del film és la trobada entre Tosar i Alterio, precedida de la d’una desaprofitada i hiperactiva Belén Cuesta (enguany també l’hem vist a les excel·lents Litus i a La trinchera infinita) amb el mateix Alterio.
El segon capítol, ja centrat en Pilar Castro, la uneix a un desganat Quim Gutiérrez. El procés de la trama pot tenir la seva ‘gràcia’ però acaba recreant-se i dilatant moltíssim el seu metratge provocant la desconnexió i especialment l’esgotament de l’espectador, que ja no té cap reacció davant alguns punt realment durs del relat. Per contra el capítol 3, protagonitzat per un peculiar, com sempre, Javier Botet i una radiant, i també desaprofitada, Macarena García, està narrat de manera ràpida i sense aprofundir en una trama que podia donar molt més joc donant la sensació de tenir pressa per arribar al final de la pel·lícula, el qual s’accelera i resulta forçat i precipitat fet que desconcerta, malgrat el seu alleugerament fruit del cansament i avorriment, l’espectador.
En definitiva, ‘Ventajas de viajar en tren’ és una proposta surrealista i certament arriscada, visualment potent (notables el seu muntatge i fotografia), però que acaba fracassant fruit de la seva indefinició i desequilibri, a l’igual que les diferents trames i sobretot els seus personatges, el seu debutant director transmet sensació de confusió i de no saber què vol explicar, fins on vol arribar i com fer-ho, donant com a resultat una proposta absolutament fallida.