Després d’èxits de taquilla i crítica com ‘Paranormal activity’, ‘Insidious’, ‘The purge’, Múltiple, Feliz día de tu muerte o Déjame salir, entre d’altres, l’actual reina del gènere de terror, la productora Blumhouse, ens porta ara el seu pitjor treball; aquesta ‘Verdad o reto’.
El film fracassa en tots els sentits. És ben cert que la premisa argumental no és res de l’altre món; un pretext per començar el macabre joc del títol, però malgrat aquesta funcionalitat l’origen del conflicte resulta certament pobre. A partir d’aquí els jugadors (cap d’ells creïble durant tot el metratge) han de realitzar les seves respectives proves amb un resultat fatal en alguns casos, la reacció a la tràgedia de la resta del grup és inexplicablement nul·la, s’assumeix amb tota naturalitat desprenent sensació de ridícul.
Les proves es van succeïnt, sense la més mínima sorpresa; contràriament l’espectador pot anticipar quina serà la propera pregunta o la propera prova, així com el seu resultat, fins arribar al desenllaç i l’enfrontament amb el causant del joc en l’espai en que aquest es va originar (prèvia recerca, tan senzilla com forçada, de l’única persona que els pot donar les claus per superar-lo).
En definitiva, ‘Verdad o reto’ és una pel·lícula repetitiva, que es fa llarga (tot i els seus ajustats 100 minuts), fàcil, pobre, d’originalitat i sorpresa zero que no aporta res de nou: un déjà vu de moltes altres propostes del gènere, malauradament de les menys aconseguides.
