L’acció del darrer film de Paco Plaza transcorre a principi de la dècada dels 90 i el director, encertadament, ha rodat la pel·lícula tal i com s’hagués filmat en aquella mateixa dècada: la música, la trama i plantejament i els calculats cops d’efecte són propis de l’època, a l’estil de la també terrorífica It Follows, estrenada fa un parell d’anys.
És ben cert que costa una mica entrar en la proposta. Després de l’excel·lent presentació de personatges, l’omnipresent Verónica del títol i la seva complexa situació familiar, la sessió d‘ouija al soterrani de l’escola clau en l’origen del conflicte està rodada amb un muntatge paral·lel amb l’observació de l’eclipsi al terrat del mateix edifici i el que passa a dalt pren tota la força al que succeeix a baix. A partir d’aquí veiem les conseqüències de la sessió: com l’ens paranormal persegueix a la protagonista (debutant i omnipresent Sandra Escacena, que resulta molt més creïble quan està acmpanyada dels seus germans que quan té les seves seqüències en solitari) al llarg de només tres dies. A més de la pròpia presència, el personatge que més inquietud provoca a l’espectador és Sor Narcisa (alies Germana Mort), primer únicament amb el seu aspecte i després amb només dues aconseguides escenes.
Els moments de terror que Verónica comparteix amb les seves dues germanes (Claudia Placer i la sorprenent i expressiva Bruna González) i el seu germà petit (divertit Iván Chavero) ens ofereixen els millors moments del metratge d’una pel·lícula que no resulta en absolut original ni aporta res de nou al gènere, però que sí que esdevé una proposta sòlida, demostrant, un cop més, que el seu director és un apassionat de la temàtica que narra i firma (l’excel·lent tercer capítol de la saga ‘Rec’ a banda) la seva millor obra en solitari, molt per sobre de la seva òpera prima ‘El segundo nombre’ i de la posterior ‘Romasanta’.