‘Viaje a Sils Maria’ és una proposta força densa i complicada ja que en moltes ocasions resulta impossible separar les actrius dels personatges i els personatges dels papers que han de representar en la trama de la història. La primera part és una autèntica dissecció del que representa ser una actriu d’èxit, una Juliette Binoche en la millor interpretació de la seva carrera, i tot el que hi ha al seu voltant, mostrat per una Kristen Stewart merescudament premiada amb el Cèsar a la millor actriu secundària del cinema francès.
Ja en la segona part assistim a interessantíssims debats sobre les diferents maneres de veure les actrius i els estils d’interpretació ja sigui des de la veterania, la mateixa Binoche, i la joventut i rebeldia que al film reflexa el personatge de Chloë Grace Moretz (qui reclama en cada aparició més minuts de metratge) però que realment es refereix a la mateixa Stewart. El film requereix una gran concentració ja que és constant l’entrada i sortida de les dues actrius en els personatges de l’obra que ha de representar la veterana actriu en els diferents assajos, i observem que la relació entre les dues dones de l’obra, la jove i la gran, es va fonent en la relació que mantenen actriu i assistent.
‘Viaje a Sils Maria’, com també feia Roman Polanski a ‘La Venus de las pieles’, és una fusió de teatre i cinema en un guió brillant: una proposta que deixa l’espectador esgotat però reflexionant sobre tot el que acaba de viure. Una gran pel·lícula.
