Després de quatre films en comú (‘Ocean’s eleven’ al 2001, ‘Confesiones de una mente peligrosa’ al 2002, ‘Ocean’s twelve’ al 2004 i Money Monster al 2016), probablement George Clooney i Julia Roberts tenien ganes de tornar a treballar junts; el bon rotllo durant el rodatge és innegable (com demostren les típiques preses falses durant els crèdits finals) i la química mútua es manté intacta, però dos intèrprets de la seva talla haurien d’haver escollit una proposta molt més digna i a l’ alçada del seu estatus: més si tenim en compte que per a ell suposa el retorn a la comèdia, sis anys després d’ ¡Ave, César!, i per a ella el seu primer protagonista des de la, ja llunyana, El regreso de Ben (2018).
Res funciona en aquesta arquetípica comèdia romàntica, en molts moments sembla que el seu director, Ol Parker, encara estigui rodant el seu film anterior; la també fallida Mamma mía! Una y otra vez. Hi ha química entre la parella protagonista (destacant a Clooney que està en plena forma tot i que, malgrat la seva entrega, no aconsegueix salvar el despropòsit general), però resulta insuficient per una pel·lícula que no té cap altre alicient que la reunió dels seus cèlebres intèrprets. Al seu voltant poc més: unes localitzacions impressionants que serveixen de marc a la història (sembla que el projecte estigui subvencionat pel govern de Bali ja que desprèn la sensació d’ assistir a la projecció d’ un gran espot turístic publicitari), unes situacions i gags totalment previsibles en una fòrmula repetida fins a la sacietat i un conjunt de secundaris que no aporten absolutament res al guió: començant per la anodina Kaitlyn Dever, clau en la trama; així com el seu futur marit, igualment pobre Maxime Boutier; passant per l’ amiga d’ ella, una Billie Lourd que aporta els únics tocs d’ humor a la pel·lícula reclamant més minuts de metratge; fins arribar al ridícul Lucas Bravo en la pell de Paul, un personatge certament prescindible.
‘Viaje al paraíso’ resulta una gran decepció. Un film realment insultant si tenim en compte la personalitat i carisma de la seva parella protagonista. Ni l’ un, especialment, ni l’ altra han arribat al punt de les seves carreres en que s’hagin de rebaixar a acceptar qualsevol projecte. Ens trobem davant de la pitjor pel·lícula de les seves filmografies (en el cas de Clooney, sorprenentment, ha aconseguit el que semblava impossible: desbancar a la insuportable ‘Batman y Robin’). Una de les candidates a coronar-se com la pitjor pel·lícula de l’any amb diferència.