L’ òpera prima de la cineasta Celine Song és una proposta íntima, minimalista i delicada.
El guió, obra de la pròpia directora, funciona amb la perfecció i precisió d’ un rellotge: narra la història d’ amor impossible entre Nora i Hae Sung (sòlids Greta Lee i especialment Yoo Teo), una relació que s’ allarga durant vint-i-quatre anys amb un tempo pausat i lent en que, moltes vegades, els silencis (envoltats per la preciosa banda sonora obra de Christopher Bear i Daniel Rossen i una excel·lent fotografia) diuen molt més que les paraules. La història està dividida en tres blocs: un primer en que coneixem els personatges en la seva infantesa, un segon en que assitim al seu retrobament virtual (resulta inevitable no pensar en, la també notable, ‘10.000 km’ de Carlos Marqués-Marquet) que desperta un interés immediat en l’ espectador per descobrir com evolucionarà la història i un tercer, i esperat, en que, per fi, es produeix la trobada en persona. Aquest, el més intens, és el que desprèn més sensibilitat i, d’ una manera brillant, mostra els sentiments dels dos personatges reflexant-los en el que no diuen, gràcies a les seves mirades i gestos, per desembocar en una antològica seqüència final.
‘Vidas pasadas’ desperta en l’ espectador les ganes de viure una història d’ amor d’ aquest estil (segurament amb una ressolució diferent) i li proporciona una magistral contradiccció: una encantadora sensació de tristesa. Sense cap dubte, ens trobem davant d’ una de les pel·lícules més emotives de la temporada.