Després de la seva presentació a ‘Iron man 2’, una important presència en la trilogia del Capitán América i forma part de Los Vengadores, per fi Natasha Romanoff, alias Viuda Negra, té la seva pròpia pel·lícula. No només resulta el millor film debut, juntament amb Black Panther, d’un superheroi de Marvel sino que és una de les millors propostes del ja llarg univers cinematogràfic de l’editorial.
El film atrapa ja l’espectador en el seu trepidant pròleg en que se’ns presenta la família del personatge i els fets que marcaran la seva separació. Posteriorment, ja en l’actualitat, assistim al potent retrobament de les dues germanes, Natasha (sòlida, un cop més, Scarlett Johansson) i Yelena (sorprenent Florence Pugh), en una de les millors escenes del metratge, que s’uniran en diverses seqüències d’acció realment aconseguides, ja sigui en cotxe pels carrers de Budapest o aèries en l’assalt de la presó, rodades amb una factura tècnica perfecta (muntatge, so, efectes de so i visuals). Després de sumar la presència d’Alexei (un David Harbour que afegeix els tocs còmics al film), l’equip es completa amb Melina (Rachel Weisz, la més fluixa del quartet): el sopar de retrobament és un altre dels grans moments del film. El clímax a la Sala Roja es desdobla en diverses accions paral·leles que resolen els conflictes personals dels diferents personatges en un final certament espectacular.
El film en solitari de Viuda Negra (que té una estructura pròpia d’una entrega de la saga d’una altre mític espia: James Bond) arriba tard, fa anys que el personatge la mereixia però ha hagut de significar el seu més que probable comiat. Malgrat que Yelena demostra que serà un gran relleu (com apunta la tradicional escena postcrèdits), esperem veure-les juntes novament en pantalla. De moment, però, gaudim d’aquest merescut homenatge a Natasha Romanoff: una proposta perfecta d’acció sense treva que farà les delícies de la legió de seguidors del gènere. Una de les millors pel·lícules de la temporada.