En el seu quart treball darrera de la càmara, el director Steve McQueen canvia de registre respecte la seva anterior, i oscaritzada, ‘12 años de esclavitud’ per portar-nos un intens thriller dramàtic que trasllada a la gran pantalla la minisèrie britànica homònima emesa al 1983.
Tot funciona amb la precisió d’un rellotge en aquest film sec i sense concessions de cap tipus. El seu gran encert és un guió brillant, amb un tempo necessàriament pausat protagonitzat per un mosaic de personatges molt potents amb diàlegs i escenes memorables (els dos cara a cara entre els candidats polítics, les seqüències pare-fill o l’arribada de la nova conductora al grup, per citar-ne només algunes) i farcit de constants i sorprenents girs que no permeten a l’espectador perdre l’atenció en cap moment i aconsegueix mantenir la tensió fins al final. L’altra clau del seu èxit és un repartiment en estat de gràcia. Començant pel quartet de vídues del títol, una immensa Viola Davis, fràgil Elizabeth Debicki, sòlida Michelle Rodriguez i la dura Cynthia Erivo, passant per un encertat estoll de secundaris; uns Colin Farrell, Bryan Tyree Henry, Daniel Kaluuya, Liam Neeson i Carrie Coon entregats a la causa fins a, especialment, Robert Duvall i Jacki Weaver que amb les seves esporàdiques aparicions en tenen prou per lluïr-se i romandre en el record de l’espectador.
McQueen demostra un gran pols cinematogràfic a l’hora de rodar el film, amb escenes que diuen molt més amb el que reflexa el fons que amb el que succeeix en primer pla (sublim el trajecte en cotxe del candidat i la seva mà dreta), amb un muntatge tan sobri com sòlid i eficaç.
Ens trobem davant del millor treball amb diferència del seu director, una de les pel·lícules més rodones i interessants de la temporada. Absolutament imprescindible.
