‘Vivo’ és una proposta irregular fet al que s’ha de sumar que resulti estrany que els personatges no puguin parlar entre ells, lògicament, però sí entre d’altres secundaris.
Podem divir la història en tres blocs: el pròleg a La Habana, el nus a Florida i el desenllaç a Miami, malauradament molt descompensats. El pròleg ens ofereix els millors minuts del metratge, a més d’un excel·lent treball d’ambientació. Però resulta enganyós; d’entrada sembla que ens trobem davant d’un film per a tots els públics però la poca empatia que desperta el personatge del títol i l’aparició de la coprotagonista, Rosa, que resulta certament molesta, dinamita qualsevol esperança. El trasllat a Miami confirma que estem davant d’un film 100% infantil. Mentre l’acció es manté en sòl urbà s’aguanta, però un cop es trasllada als pantans la pel·lícula perd totes les seves possibilitats transformant-se en un film típic i tòpic vist en infinitat d’ocasions. A més els diferents personatges animals que la parella protagonista es troba durant el viatge no tenen carisma ni personalitat, especialment el dolent de la història, a diferència del trio humà que té la seva gràcia. L’arribada a Miami desemboca en el desenllaç, que guanya en interés però l’espectador ja ha donat la pel·lícula per perduda ja que el llarg tram central resulta tan esgotador com avorrit. I és una llàstima perquè el final, malgrat algun error greu perdonable, aixeca, sense salvar-la, una proposta en general molt pobre.
La pel·lícula és fàcil, repetitiva i d’originalitat nul·la. Només apta per als més menuts, que s’entretindran prou, però que no aporta res al públic adult.