L’òpera prima d’Alex Hardcastle és una esbojarrada comèdia feta única i exclusivament pel lluïment de la seva protagonista: una omnipresent i experta en el gènere Rebel Wilson.
La proposta fa un salt temporal de 20 anys, inciant-se als 90′ per arribar a l’actualitat, i aquest salt podria diferenciar perfectament la manera i estil de rodar en l’actualitat, però, tret d’alguns apunts a la diversitat i al llenguatge políticament correcte, el film perd una enorme oportunitat i acaba resultant la típica comèdia juvenil que tan de moda estava a finals del segle XX.
A part dels citats diàlegs sobre diversitat i correcció política, algun dard equiparant a Madonna amb Lady Gaga, el cameo d’Alicia Silverstone (reina del gènere als 90′ i de la que es podria fer un paral·lelisme entre el seu personatge i la seva pròpia carrera), la conversa pre ball entre els dos homes i l’actual dependència de les xarxes socials, la pel·lícula no ofereix res, es limita a replicar els cànnons repetits fins a la sacietat en infinitat de propostes: animadores, rei i reina del ball, lluites d’egos, grups marginats, populars i frikis… amb un resultat francament pobre.
‘Vuelta al insti’ és un autèntic despropòsit que no s’aguanta per enlloc, els seus eterns 113 minuts resulten certament avorrits i acaba esdevenint una prescindible i absoluta pèrdua de temps.