La comèdia procedent de França es pot dividir en dues vessants: una mordaç amb tocs d’humor negre i una altra absolutament fàcil i plana. ‘Vuelta a casa de mi madre’, tot i la temàtica que tracta, pertany al segon corrent.
Inicialment assistim a la readaptació de la protagonista a tornar a reviure la seva infantesa quan, en perdre la feina, es veu obligada a tornar a casa de la seva mare. Cap de les dues, Alexandra Lamy (filla) ni Josiane Balasko (mare), acaben de resultar convincents en els seus respectius rols, possiblement perjudicades pel to de comèdia d’embolic de la proposta, tot i que compta amb algun gag realment hilarant com l’obertura del correu electrònic. En aquest primer tram tot resulta massa artificial: el retrobament amb l’excompanya de feina, amb l’ex, l’oficina de l’atur, la vida de la mare.
Un sopar familiar canvia la dinàmica del film. La reunió dels tres germans en una seqüència força extensa i que és, sense cap dubte, el millor de la pel·lícula amb diferència ofereix un registre diferent. El to s’enfosqueix i afloren les disputes internes amb apunts dramàtics que fins aleshores havíem trobat a faltar, i molt. És ben cert que aquest sopar és un punt d’inflexió en el guió però no té progressió: passats aquests excel·lents minuts, el to torna a ser lleuger, novament amb un altre gag brillant (el viatge en tren), i es manté fins al típic i tòpic final.
Ens trobem davant d’una comèdia senzilla que desaprofita les possibilitats que ofereixen algunes subtrames del guió, però, malgrat tot, entreté al llarg dels seus ajustats 91 minuts; complint així amb el seu únic propòsit.