Malauradament no coneixerem mai quin era el guió inicial per aquesta seqüela ja que la desgraciada mort de Chadwick Boseman va obligar a reescriure la història, amb un resultat final força decepcionant i que està lluny de la seva excel·lent predecessora Black Panther.
El pròleg és francament emotiu; amb el funeral del protagonista i un, excepcionalment, logo unificat. Passat aquest homenatge pòstum i perquè quedi clarament diferenciat transcorre un any per donar pas a l’ acció. El film continua el procès de feminització del MCU: si a les primeres fases els superherois eren majoritàriament masculins, només amb l’ excepció de Viuda Negra i Capitana Marvel, en la darrera fase s’ està invertint la tendència amb aquest nou Black Panther, que conté la presentació del relleu d’ Iron man, que se sumen als recents relleus d’ Ojo de Halcón i Hulk, amb l’ afegit de Ms Marvel. La pel·lícula, com pràcticament tot el MCU, és visualment espectacular però perd un dels punts forts de l’original: l’ anterior era una mescla perfecta de tecnologia i tradició, però aquestes arrels es perden en aquesta continuació. ‘Wakanda Forever’ té dos problemes importants. D’ una banda el seu dilatadíssim metratge, 161 minuts són masses: moltes de les seqüències que transcorren fora de Wakanda resulten francament prescindibles, per no parlar del tour turístic per Talokan, el recorregut i el seu origen són narrats amb una recreació excessiva, provocant que quan arriba el potent clímax final (el millor de la proposta amb diferència) l’ espectador ja estigui totalment esgotat. L’ altre gran handicap de la pel·lícula és el nul carisma d’ un personatge clau, Namor: Tenoch Huerta resulta pla i inexpressiu, desaprofitant una oportunitat única per lluïr-se, i es troba a faltar un intèrpret molt més potent en la línia d’ altres dolents del MCU com, per citar-ne alguns, la Cate Blanchett de Thor, Ragnarok, el Josh Brolin del díptic Vengadores, Infinity War i Vengadores, Endgame, el Jake Gyllenhaal de Spider-man, lejos de casa o el Christian Bale de la recent Thor, love & thunder.
En definitiva, ‘Wakanda Forever’ resulta una decepció en tots els nivells: una pobre continuació d’ una de les millors pel·lícules de Marvel que desprèn la sensació de que el regne del títol i la seva nova líder poden resultar interessants com a fons d’ algunes subtrames del futur MCU però que resulta totalment innecessari tornar-los a dedicar una nova entrega cinematogràfica. Després de veure el film, enyorem encara més a Chadwick Boseman, D.E.P.