‘Warcraft: el origen’ és una pel·lícula estranya. Resulta un híbrid de la fantàstica trilogia d’ ‘El señor de los anillos’ i de la visualment potent ‘Avatar’. De la primera té el regne al que arriben els orcs a través del portal, algunes escenes semblen una versió dolenta de la trilogia de Peter Jackson però en cap moment té l’èpica d’aquella. Mentre que del film de James Cameron en té l’espectacularitat visual i fins i tot els orcs estan inspirats en els habitants de Pandora. Aquesta proposta té el mateix problema que aquella: quan t’has acostumat a l’impactant món creat digitalment (en ocasions excessiu) la pel·lícula s’acaba. És absolutament buida. Ni el guió, ni els intèrprets convencen, és més: moltes escenes en que no hi ha cap efecte digital freguen el ridícul.
Tot el seu pressupost s’ha destinat a la seva factura visual i en aquest sentit compleix a la perfeccció: és molt molt potent. Però en el fons és un simple embolcall que, tot i ser realment espectacular, l’únic que fa és amagar un contingut pobre i pràcticament inexistent que no s’aguanta per enlloc.
És una llàstima que Duncan Jones, després de la seva intensa òpera prima, ‘Moon’, i de la seva sòlida ‘Código fuente’, hagi perdut el seu segell personal i d’autor per dirigir aquest encàrrec que no aporta res, ni a la seva carrera ni al públic. Ens trobem davant d’una proposta fallida magníficament guarnida: una sèrie B rodada amb un pressupost desorbitat.