En el seu primer film allunyat del gènere de terror, on és un autèntic mestre, el cineasta Jaume Balagueró mostra algunes mancances però manté el seu segell innegable: una excel·lent factura tècnica, fotografia i especialment el muntatge, i que domina com ningú el ritme i tempo narratius.
El director aconsegueix que l’espectador entri ràpidament en la trama i que s’oblidi de les importants, i abundants, llacunes del seu guió: un cop que ha estat minuciosament planificat deixa per a última hora la clau de l’operació, i no només això sino en mans d’una persona absolutament aliena al pla (limitat Freddie Highmore) i novell en aquest tipus d’actes; la confiança de Walter (impassible Liam Cunningham) s’acaba convertint en un desmesurat acte de fe, així com la fragilitat de seguretat de certs espais de l’objectiu malgrat el que pugui passar al carrer. També és molt sospitós que aquest film coincideixi en el temps amb el fenònem televisiu ‘La casa de papel’, amb una temàtica semblant i el mateix objectiu. Per no parlar de l’estranya manera en que es desvetlla el gir final; quin sentit té anunciar-lo de manera tan explícita? Immediatament es dona a entendre que es produïrà, espatllant la sorpresa. Si li concedim a Balagueró totes aquestes llicències (masses sí, però la seva sòlida trajectòria fa que se les mereixi) i ens deixem portar, la pel·lícula és molt entretinguda i ofereix una sana ració de tensió i evasió que deixa una sensació força agradable.
‘Way Down’ no és una gran pel·lícula. És un previsible i aconseguit thriller ideal per gaudir d’una estona de desconnexió. Aplaudim però que el següent projecte confirmat de Balagueró sigui novament una proposta de terror, el gènere en que brilla amb llum pròpia.