El segon film escrit i dirigit per Zach Cregger, després de la també terrorífica Barbarian (estrenada fa tres anys), té un punt de partida amb molta força: la desaparició de tots els alumnes, menys un, d’ una mateixa classe de primària el mateix dia i a la mateixa hora. Aquesta premisa ens l’ explica un nen i l’ acció arrenca just un mes després d’ aquest fet.
La proposta visual resulta interessant; estructurada en capítols (dedicats als diferents personatges, destacant especialment una creïble Julia Garner, la millor del repartiment amb diferència) que mostren els mateixos fets desde diferents òptiques, creuant-se entre elles, amb diversos aconseguits cops d’ efecte. Aquesta multiòptica ens permet fer-nos una idea completa de la trama que estem seguint i manté l’ atenció de l’ espectador que està en tensió, curiosament, fins que apareix el personatge clau de la història. A partir d’ aquí, malauradament, la pel·lícula es desinfla. Quan coneixem el perquè i el com del fet que ha desencadenat l’ acció la sensació és de decepció. El guió aquí es desdibuixa: ni explica origen, ni motius exactes, ni aclareix el desenllaç deixant masses interrogants en la retina de l’ espectador.
Ens trobem davant d’ una proposta que t’ atrapa fins a la meitat del metratge: a partir del coneixement de l’origen del fet la pel·lícula entra en una caiguda lliure de l’ interès que ja no aconsegueix recuperar-se en cap moment. Una llàstima.