‘Whiplash’ és una pel·lícula rodona. Cinema independent de qualitat amb escenes per a recordar. El ritme és perfecte, no decau en cap moment fruit d’un muntatge excel·lent i d’un guió brillant, amb diàlegs realment potents que funcionen gràcies als seus dos protagonistes que ens ofereixen un dels millors duels interpretatius que s’ha vist en la gran pantalla en molt de temps. L’enorme J.K. Simmons en el personatge del tirànic i maquiavèlic professor realitza una d’aquelles interpretacions que resten en la memòria i al seu costat el jove Miles Teller aguanta molt bé el tipus i està a l’alçada en una interpretació entregada en cos i ànima al seu personatge.
És un film d’aquells en que no et pots perdre cap detall, tot el conjunt funciona amb una harmònia perfecta. Com l’orquestra que dirigeix Simmons, el seu ritme és constant però amb els seus solos de batèria de Teller transformats en escenes d’una passió incontrolada amb enfrontaments diàlectics i diversos cara a cara en que la tensió es respira, es palpa, es transmet i s’encomana fins arribar a un clímax final realment brutal, antològic.
‘Whiplash’ és una proposta arriscada, valenta, potent i perfecta. El seu visionat acaba esdevenint tan gratificant com imprescindible. Cinema en estat pur.
