‘Wicked’ és un musical ambiciós, rodat amb una factura tècnica espectacular però, com a mínim aquest primer volum, irregular i força desequilibrat.
D’ entrada resulta fàcil deixar-se dur per la màgia del regne d’ Oz, gràcies a la seva acuradíssima ambientació (excel·lents el vestuari i la direcció artística) i als seus efectes visuals. Però un cop hem acabat de meravellar-nos amb l’ espai arriba el gran problema de la proposta: el seu guió, divit en dos blocs ben diferenciats. El primer, que transcorre en la universitat de màgia, resulta francament pobre. Com a presentació de les dues protagonistes principals (Cynthia Erivo, la millor del repartiment amb diferència i una entregada Ariana Grande en el seu debut musical) és excessivament dilatat; ple de tòpics i amb un estoll de secundaris histriònics i sobreactuats que desprenen superficialitat en tot moment (a diferència, per exemple, dels alumnes d’ una altra saga ambientada en una escola de màgia, ‘Harry Potter’), carregada, a més, de números musicals, algun dels quals absolutament prescindibles, fet que provoca una excessiva i pesada dilatació del metratge. A més, en aquest bloc se’ns presenta una subtrama certament interessant com és la dels animals que, malauradament, està francament desaprofitada (només se li dediquen dues seqüències) per centrar-se en els típics i tòpics afers d’ institut habituals en qualsevol comèdia d’ adolescents made in Hollywood. Aquesta recreació provoca desgast i esgotament en l’ espectador que paulatinament va desconnectant de la història fins arribar al segon bloc, ja a la ciutat d’ Oz. Aquest tram és el millor amb diferència i és on recau tota la força de la pel·lícula aconseguint que retorni l’ atenció de l’ espectador, amb una trama que s’ enfosqueix i deixa altíssim el cliffhanger que donarà pas al segon capítol.
En definitiva, ‘Wicked’ és un pròleg visualment espectacular però esgotador; que enganxa a partir del seu tram final i que promet, si manté la línia del clímax, un interessant segon volum.