Als seus 82 anys el mestre Woody Allen continua en plena forma oferint-nos una pel·lícula anual. Aquesta darrera segueix els passos del seu anterior, i més aconseguit treball, Café Society: torna a realitzar una proposta d’època amb una acurada ambientació (notables el vestuari i direcció artística). Amb ‘Café Society’ el cineasta es va estrenar en el format digital i es nota que s’hi troba còmode: novament la factura visual és preciosa i la fotografia, com en aquella, perfecta.
En aquesta ocasió l’acció transcorre en un parc d’atraccions de Coney Island a la dècada dels 50′ i narra un amor d’estiu que acabarà en tragèdia. Aquesta ‘romàntica’ història és en realitat un triangle entre un socorrista amb aspiracions literàries (Justin Timberlake que no està a l’alçada d’altres intèrprets que s’han lluït en rol de l‘alter ego del mateix Allen), una dona casada (una immensa Kate Winslet que és el motor del film en tot un recital interpretatiu) i la innocent i delicada fillastra d’ella (dolça i convincent Juno Temple) filla del seu segon marit (un James Belushi que torna a la primera línia, 7 anys després del seu darrer film destacat: ‘El escritor’ de Roman Polanski).
Ja sigui en una proposta d’època o contemporània, les inquietuds i el segell propi del director són sempre recurrents; la interpel·lació directa del protagonista a l’espectador, les seves mateixes reflexions en forma de veu en off, la inseguretat i incapacitat de prendre decisions, la fragilitat del món de la parella, la infidelitat, algun toc de surrealisme (aquí la hilarant obessió del fill petit de Ginny amb el foc) o la declaració d’amor a la seva estimada New York. El cineasta no enganya a ningú: és fidel a si mateix. ‘Wonder Wheel’ és una proposta 100% Allen. És ben cert que no està entre els seus millors treballs però és una pel·lícula tant bona com digna, una més dins la seva dilatadíssima i sòlida filmografia.