El darrer film escrit i dirigit per Ti West és un slasher interessant en el seu plantejament: evoca clàssics del gènere com ‘La matanza de Texas’ (el viatge incial pel mateix estat amb parada a la gasolinera inclosa) o ‘Viernes 13’ (l’espai on es desenvolupa l’acció amb un llac que recorda, i molt, Crystal Lake) però alhora aporta un punt d’originalitat en donar a l’assassí de torn una història i companyia, tret no molt habitual en el gènere. Malgrat aquests encerts la proposta resulta, però, fallida.
S’ha de destacar la seva factura tècnica: el muntatge és francament bo amb una composició de plans i tirs de càmara realment brillants (el zenital del llac per citar-ne algun). El seu ritme i tempo són excessivament lents i arriben a esgotar l’espectador, el cineasta es recrea i dilata massa la presentació de personatges, dels seus 105 minuts de metratge ben bé uns 100 estan dedicats a l’arribada i descripció de l’espai i l’acció només transcorre durant una nit en el seu tram final en que els personatges trobaran la seva fi. Personatges que, en general, estan força ben definits: especialment elles Mia Goth (que vol convertir-se en estrella sí o sí), Brittany Snow (simbolitzant la rebelió de la dècada dels 70′ en que es desenvolupa la trama) i Jenna Ortega, que repeteix consecutivament en el gènere després de Scream (2022) (personatge que manté una irregular personalitat moral), tot i que ells també resulten prou convincents: Martin Henderson (el líder de l’expedició), Kid Cudi (la versió masculina del personatge de Snow) i Owen Campbell (el jove que vol triomfar en el setè art).
En definitiva, ‘X’ és un homenatge als clàssics del gènere, en aquest sentit molt encertat, que malauradament fracassa ja que no atrapa l’espectador, el qual s’avorreix i desconnecta durant el seu etern pròleg i ja no s’enganxa en el clímax final. Una llàstima.