‘Yesterday’ és la típica feel good movie però resulta aliena dins la filmografia del seu director, un Danny Boyle gens avessat al gènere. En canvi el segell del també cineasta Richard Curtis, autor del guió, és plenament reconeixible.
La proposta té diversos handicaps que provoquen que la pel·lícula no acabi de funcionar. Per començar la premisa argumental, tot i acceptar que sigui increïble, no s’aguanta per enlloc ja que el que succeeix durant aquests 12 segons clau i que serveix de base per al nou ‘poder’ del protagonista no s’expliquen més, així com tampoc es desenvolupa que el mateix pugui haver-li passat a d’altres persones (s’apunta que és un fenomen mundial), només pinzellades en dos altres personatges, amb una aparició tan puntual com residual. Una altre gran problema és el nul carisma i empatia que desperta el personatge central (interpretat per Himesh Patel), així com el seu amic i road manager, personatge que acaba resultant carregant i cansa molt l’espectador. Igualment la presència del cantant Ed Sheeran té la seva gràcia com a cameo estelar però denota les seves enormes carències com a actor. L’inevitable història romàntica tampoc funciona ja que les diferents converses interrompudes, a part de repetitives, no desprenen cap realisme; afortunadament Lily James demostra que és una actriu tot terreny capaç de brillar encara que el projecte sigui realment pobre. En aquest sentit també és notable la bis còmica, un cop més, de Kate McKinnon que sempre convenç i resulta interessant.
En definitiva, ‘Yesterday’ és un film ben intencionat, senzill i sense pretencions i precisament aquest és el seu gran problema. Aquesta manca d’objectius provoca la sensació que la pel·lícula s’ha realitzat amb el pilot automàtic, per encàrrec i sense dedicació aparent. Una proposta fallida únicament apta per al públic d’exigència zero que només busca una estona d’evasió realment simple.