No sembla que hagin passat 10 anys de l’estrena de l’esbojarrada ‘Bienvenidos a Zombieland’ ja que la seva, innecessària tot s’ha de dir, seqüela té el mateix esperit gamberro, desenfadat i políticament incorrecte, però sense l’originalitat ni capacitat de sorpresa, de la seva predecessora.
El quartet protagonista manté la seva química intacta. En aquesta continuació és el personatge de Tallahasse (desmadrat Woddy Harrelson) qui acapara tota l’atenció: ja sigui en la seva relació amb Columbus (novament divertit Jesse Eisenberg) o Little Rock (la més fluixa del quartet Abigail Breslin) o bé amb un dels dos nous personatges (una Rosario Dawson en un rol que ja li hem vist en més d’una ocasió). Al seu costat també resulta graciós el triangle que s’estableix entre Columbus, Wichita (una Emma Stone més continguda que en l’original) i l’altre nou personatge, Madison (una Zoey Deutch al límit, transitant perillosament entre la hilaritat i la irritació a parts iguales). D’altra banda la tercera subtrama, la protagonitzada per Litte Rock i el hippie Berkley (fluix Avan Jogia) és la més pobre i acaba resultant reiterativa.
Tot i repetir exactament la fòrmula del film anterior, se li han de reconèixer els seus mèrits com la brillant qualificació de les noves espècies evolutives zombies (Homer, Hawkins i T-800) o el joc de miralls Tallahasse/Columbus – Alburquerque/Flagstaff, realment divertit tot i que dilatat excessivament. En definitiva ‘Zombieland, mata y remata’ resulta una sana ració de pur entreteniment sense cap altre pretensió que l’espectador desconnecti i es deixi portar per aquest peculiar apocalipsi sense perdre en cap moment el somriure i, en aquest sentit, com ja ho feia l’original fa una dècada, aconsegueix sobradament el seu objectiu. Però tot té un límit: malgrat el bon regust que deixa en finalitzar la projecció, la fòrmula està més que caducada i la idea no dóna més de si. Si aquesta continuació ja és totalment prescindible, una nova entrega resulta absolutament impensable.