Fa 9 anys, Zootrópolis (merescudament distingida amb l’ oscar a la millor pel·lícula d’ animació) va ser una proposta realment entretinguda que aportava una gran diversitat de personatges de manera molt originalitat. El llistó estava realment alt però aquesta continuació aconsegueix no desmerèixer la seva predecessora.
S’ ha perdut la novetat de la seva parella protagonista (la conill Judy i la guineu Nick), però ara ja els trobem integrats al cos de policia com una parella consolidada, mantenint la línia de buddy movie de l’ anterior, però la suma del carismàtic personatge de Gary aporta frescor. Continuem en un marc realment original, aquesta ciutat del títol poblada per tot tipus d’ animals en diversos espais ben diferents, i també retrobem a la majoria de personatges secundaris que vam conèixer a l’ anterior (memorable el retorn del mandrós) als que s’ afegeixen nombrosos homenatges, alguns ja presents a l’ original: ja sigui a personatges del cinema d’ animació (Rataouille per exemple) o d’ acció real (brillant el d’ ‘El resplandor’). El ritme és constant i pràcticament no decau en cap moment, de manera que l’ espectador es deixa portar i, passant per algun gir de guió, sense adonar-se’n arriba al final d’ aquesta divertida i entretingudíssima proposta que li deixa una agradable sensació d’ haver gaudit d’ una intel·ligent ració d’ evasió i desconnexió.
‘Zootrópolis 2′ manté l’ esperit del film anterior, una de les propostes més aconseguides de Disney en els darrers anys. Sense cap dubte, la millor pel·lícula d’ animació que hem vist enguany a la gran pantalla.