‘Zootrópolis’ és una proposta que aconsegueix entretenir a tots els públics. Ens trobem davant d’una típica buddy movie policíaca amb la novetat que es tracta d’una proposta d’animació. La seva parella protagonista té química, l’adorable Judy acompanyada per Nick (un personatge idèntic al Robin Hood que Disney ens va portar al 1973), dos personatges marcats i diferents que es completen i s’entenen mútuament.
L’inici de la pel·lícula destaca amb diferència. La representació teatral infantil, l’entrenament a l’acadèmia, l’arribada a la Zootrópolis del títol, l’entrada a l’apartament… són els millors moments del metratge. Després la proposta manté perfectament el ritme amb algun moment realment hilarant (la identificació de la matrícula o el brillant homenatge a ‘El Padrino’). En el seu tram final, quan Judy es retroba amb Nick per a la ressolució final del cas, el ritme decau lleugerament respecte al transcurs anterior de la investigació però tot i això no espatlla el resultat definitiu.
‘Zootrópolis’ és una proposta que, sense ser dels millors treballs de l’estudi Disney en els darrers anys, compleix perfectament amb el seu únic objectiu: servir una divertida ració d’entreteniment de qualitat.